Presentació físico-matemàtica

El disseny òptim d’un instrument musical requereix entendre bé què se li demana i el seu fonament físic. La complexitat d’aquests dos requisits –que van més enllà del que és comú en els projectes d’enginyeria– va fer de l’Acústica dels instruments musicals un camp de proves dels avenços en dinàmica teòrica en molts departaments de física, matemàtiques i enginyeria mecànica d’arreu del món, en les dècades dels 70 als 90.

En aquesta presentació, després d’una anàlisi introductòria del què són els sons musicals, es planteja què es demana als instruments musicals per tal de produir-los, tot analitzant els requisits físics que se’n deriven. S’il·lustra la complexitat del fonament físic en el cas dels instruments de vent, i molt particularment de les xeremies, família a la qual pertanyen la tenora el tible, i ara la barítona, de la cobla.

Com a pas previ al disseny científic d’aquests instruments, es presenten diverses contribucions teòriques fetes pel grup de recerca en Acústica musical de la UPC en els darrers quaranta anys, molt centrades en l’acústica dels tubs cònics en el domini temporal. La tenora és, en certa manera, una xeremia extrema, l’acústica de la qual té aspectes que cauen en l’àmbit de la dinàmica caòtica determinista.

Il·lustren la metodologia del disseny científic els dos programes de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, un per al redisseny de la tenora, i l’altre per al disseny d’un nou instrument de la família de les xeremies de la cobla: la barítona.