La ciència ha tingut poca incidència en el instruments de l’orquestra perquè en
construir-se en tan gran quantitat, han arribat a un perfeccionament molt elevat. Però pot ajudar a millorar els instruments tradicionals que, en construir-se en poca quantitat, sovint es troben lluny del grau de perfeccionament desitjat.

Dos programes de recerca de l’IEC han aprofitat la feina feta des dels anys setanta en diverses tesis doctorals de la UPC sobre l’acústica de la tenora i el tible per incidir en el disseny del grup de xeremies de la cobla. Un d’ells per dissenyar la tenora que ha donat resposta al conjunt de millores desitjables concretades pels músics amb motiu del 150 aniversari d’aquest instrument.

El bon resultat obtingut va impulsar el segon programa per dissenyar un nou company de la tenora i el tible: la barítona, promoguda per Lamotte de Grignon el 1948, però que cap constructor havia gosat prendre el repte de fer-la. A partir de l’anàlisi de les característiques acústiques del so de la tenora, i de la descripció del seu funcionament, s’exposa la metodologia seguida en els dos dissenys. La barítona ha estat ben acceptada per part dels músics i ja va fent camí en l’àmbit de la cobla i altres formacions. Un nombre creixent de músics ha participat en la composició i arranjament de peces per a la barítona.